La Unitat de Treball Social (UTS), adscrita a la Unitat de Continuïtat Assistencial Social i Sanitària (UCA), és la responsable de diagnosticar i canalitzar adequadament la problemàtica social, que es detecta en els usuaris atesos en el Hospital. A la UCA hi ha un referent Social Territorial que garanteix el ple desenvolupament  professional dins la unitat. La persona que coordina la Unitat es una infermera.

Funcions de la Unitat de Treball Social

• Diagnosticar, orientar i tractar els problemes socials dels pacients usuaris de l’hospital.
• El tractament social dels pacients i/o familiars, a petició de l’equip assistencial.
• La coordinació amb els serveis socials i sociosanitaris de cobertura pública per tal de canalitzar adequadament la problemàtica social.
• L’aportació a l’equip assistencial de les dades necessàries per realitzar un diagnòstic integral del pacient.
• La sensibilització dels professionals sanitaris sobre els aspectes socials del pacient.
• Aquelles altres que li encomani el Reglament de règim interior de l’hospital.

Ubicació e infraestructura

La UCA està ubicada en la planta 7a. Actualment compta amb dues treballadores socials. La seva jornada laboral és de les 8h a les 15:30h de dilluns a divendres.

Treball Social dins de l’Hospital

1. Concepte Treball Social

El treball social hospitalari és un engranatge més de tots els serveis que l’usuari, pacient i/o família, poden necessitar com a servei especialitzat que tracta directament la problemàtica generada per la situació de malaltia dins de l’hospital.. És un servei especialitzat que atén una població que té per denominador comú la malaltia i les conseqüències que d’ ella se’n poden derivar, ja siguin relacionals, emocionals, econòmiques, etc.
El treball social hospitalari Intervé en l’ ingrés, l’estada i la sortida del pacient de l’hospital, analitzant en cada cas els diferents aspectes que aquest presenta: situació familiar, econòmica, laborals, habitatge, necessitats, etc., utilitzant els recursos existents en la societat de la manera més racional.

2. Situacions que requereixen la intervenció del treballador social

Generalment els conflictes psicosocials que es tracten són realitats molt complexes que en produir-se una alteració en la salut es posen de manifest, fent-se necessària una orientació o tractament. Els problemes i situacions que amb més freqüència arriben a la UCA i requereixen la intervenció professional del treballador social i que després poden ser derivats a altres professionals són:

2.1. Les relacionades amb la salut i l’hospitalització:

• Orientació al pacient o família sobre determinats aspectes relacionats amb la malaltia i/o l’hospitalització.
• Localització de familiars.
• Informació d’allotjament o orientació a familiars de pacients a causa de provenir d’altres llocs fora de les comarques gironines.
• Les relacionades amb la sortida de l’ Hospital. El pacient necessita assistència domiciliària, dificultats d’incorporació a la vida familiar, laboral o escolar.
• Seguiment i control dels pacients que a nivell ambulatori.
• Atenció i suport a pacients amb malalties mentals cròniques, intents d’autòlisis, somatitzacions, etc
• Atenció a la població nouvinguda amb una malaltia que requereix tractament continuat a causa del seu diagnòstic i que no disposen de permís de residència ni de treball en aquest país, i que es troben en una situació social precària. 
• Informació i/o gestió de recursos en general.

2.2. Les relacionades amb la família:

• Atenció als pacients que pateixen violència domèstica: situacions de maltractaments en infants, dones, ancians, discapacitats.
• Suport a pacient amb manca de família o que han trencat la relació.
• Suport davant l’angoixa de la família front malalties cròniques invalidants o irreversibles.
• Atenció a famílies distòciques.
• Atenció a nens desemparats.

2.3. Relacionades amb conductes marginals:

Atenció i orientació a pacients amb:

• Toxicomanies ( alcoholisme, drogoaddicció).
• Indigència.
• Altres situacions d’addiccions.

2.4. Relacionades amb pacients amb discapacitats (físiques, psíquiques o sensorials):    

• Orientació sobre recursos específics per aquests persones.
• Coordinació i derivació a centres especialitzats: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç  (CDIAPs), Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de les comarques gironines (CREDAG), Equip de deficients visuals (ONCE), EAPs, centre ocupacional, etc.