Unes 200 persones van participar en aquesta jornada, impulsada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i les Unitats Docents de l’Hospital Trueta – ICS Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària, Atenció Primària, la Fundació Salut Empordà, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i enguany, també, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. També va comptar amb el patrocini de la Fundació Mutual Médica i també de l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona.

Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d’infart de miocardi a l’àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d’entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l’inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15%

S’han analitzat dades de gairebé cinc milions d’ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR)

Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS, en el qual hi han participat professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular del centre i de l'atenció primària de l'ICS a Girona

El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3.000 pacients COVID-19 de l'àrea de Girona i Barcelona

La plataforma de l’Instituto de Salud Carlos III té per objectiu dinamitzar de forma efectiva la transferència dels resultats de la recerca a la pràctica clínica i al mercat

La Xarxa gironina es converteix en una Unitat dins d’aquesta plataforma, coordinada per l’IDIBGI, fet que s’acompanya d’un programa específic per fomentar la innovació entre les institucions adherides

Les dues unitats de recerca clínica de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) s’han adherit a la Unitat d’Investigació Clínica en Assaigs Clínic (UICEC) de l’IDIBELL com a membre de la Plataforma de Suport a la Recerca Clínica de l’Instituto de Salud Carlos III (Spanish Clinical Research Network, SCReN).

El passat 14 de desembre de 2023 es va celebrar en l’entorn del Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols la 1a Jornada de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Sant Feliu de Guíxols que, sota el lema “Fem-ho possible!”, tenia l'objectiu de promoure una recerca de qualitat i amb una visió transformadora i innovadora de l’equip. Estructurada en dues taules i tres ponències amb docents interns i externs de prestigi, la jornada es va desenvolupar durant tot el matí, partipant més d’un centenar de professionals de l’EAP.

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) lidera una recerca que estudiarà el vincle entre l’Apnea Obstructiva del Son i les malalties cardiovasculars. Aquest projecte, finançat per La Marató de TV3, es farà en col·laboració amb el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Un estudi coliderat per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI,  conclou que el transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic.

Aquesta troballa podria ser útil per millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus.

Forma part d’un projecte de recerca en què participen l’Hospital, la Universitat de Girona i Mutuam

Investigadors del GiLab han desenvolupat fins al mes de juliol el sistema de realitat virtual, que s'ha començat a utilitzar en pacients reals aquest mes de setembre

Els resultats, demostrats en humans, ratolins i mosques, observen que nivells plasmàtics elevats i una dieta rica en aquest aminoàcid - la prolina - causen un estat depressiu més sever

L’article, publicat a la revista científica Cell Metabolism, demostra per primer cop la influència de la prolina en l’estat anímic, i obre la porta a plantejar noves vies de tractament per a la depressió basades en la dieta