Són vint-i-quatre professionals, disset dels quals a l'IAS i a l'ICS Girona, vinculats a l’atenció primària i centrats en la prevenció del malestar emocional a través del treball en xarxa i comunitari.
Més de la meitat dels equips d’atenció primària de Girona ja disposen  d’aquests professionals.
El Programa de benestar emocional i salut comunitària s’emmarca dins el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària.

La pandèmia de la COVID-19 ha impactat en la salut mental de la població i, per tal de mitigar-ne els seus efectes, el Departament de Salut ha creat la figura del referent de benestar emocional. A la Regió Sanitària de Girona, des del mes de novembre fins l’actualitat s’han incorporat els 24 primers professionals, que desenvolupen les seves tasques a 30 Equips d’Atenció Primària (EAP). D'aquests 24 professionals, 17 s'han incorporat a equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut d'Assistència Sanitària. Aquestes contractacions s’emmarquen en el Programa de benestar emocional i salut comunitària –dins el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària- que ha implementat el Departament de Salut amb l’objectiu d’incrementar i millorar la promoció i la prevenció del benestar emocional de la ciutadania, així com la intervenció precoç sobre els factors psicosocials. Els centres de l'IAS i de l'ICS Girona en tindran un total de 23 un cop fet tpt el desplegament, a finals d'abril.

El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i més de la meitat dels EAP de la regió ja disposen d’un referent, concretament el 73% dels 41 que la integren. En els propers mesos es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa per tal d’estendre’l a la totalitat del territori. Actualment, els EAP que ja compten amb un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella i Canet de Mar. En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d’una àrea bàsica de salut, com és el cas de La Jonquera i Llançà, OIot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els 11 equips d’atenció primària restants incorporaran els seus referents properament.

Tal com explica Marta Eres, referent territorial de salut comunitària d'atenció primària de l'Institut d'Assistència Sanitàroa  i de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, el desplegament s’ha fet seguint criteris d’equitat territorial i prioritzant les zones econòmica i socialment més desfavorides. En aquest sentit, es vol seguir posant l’atenció en les persones que més han patit les conseqüències de la COVID-19, a través de l’impuls d’eines per a l’abordatge precoç de factors de risc per a la salut mental. “La pandèmia ha agreujat el patiment emocional de moltes persones, i volem donar resposta a aquest malestar, treballant eines des d’una mirada conjunta i donar resposta a qui més ho necessita”, afegeix Eres.

Potenciar la prescripció social

El projecte té com objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per tal de proporcionar alternatives no sanitàries. Per aconseguir-ho, la figura del referent de benestar emocional treballa en xarxa amb els agents socials de cada territori, com ara ajuntaments, entitats i associacions, centres cívics o equipaments comunitaris, entre d’altres. I a través de la seva tasca comunitària impulsa programes i activitats de prevenció i promoció de la salut emocional.

En aquest sentit, Marc Falomí, referent de benestar emocional al CAP Can Gibert del Pla de Girona, explica que una de les primeres tasques que ha realitzat és la d’establir un lligam amb el teixit associatiu del barri, la qual cosa li ha permès detectar les principals necessitats de la població de la zona. “És necessari teixir un vincle de confiança i de reciprocitat amb les entitats de referència al barri i pensar en la comunitat com un recurs per millorar el benestar emocional dels seus veïns”, explica Falomí. La primera activitat que hi ha impulsat és una sèrie de tallers dinàmics i interactius amb infants vulnerables del centre obert de Santa Eugènia, enfocats a l’autoconeixement i a la gestió de les emocions.

L'Olga Collell també és referent de benestar emocional, a l’àrea bàsica de la Bisbal d’Empordà. En el seu cas destaca que per tal de traçar les actuacions del programa, estan treballant en els plans locals de salut per “identificar factors de risc i necessitats de la població”. “Aquest fet és clau per a poder dur a terme actuacions prioritàries per a la població partint de les seves pròpies necessitats. Cal  promoure i motivar que les persones s'apoderin en la gestió de la pròpia salut, és a dir, que siguin capaces de dur a terme allò que els aporta un benefici tant de salut com de benestar emocional”, insisteix.

Altres accions relacionades amb la prescripció social que s’estén treballant al territori inclouen tallers en instituts i escoles, sessions per a persones cuidadores de malalts crònics, grups de suport i de cohesió amb professionals, caminades, clubs de lectura o activitats culturals, entre d’altres.

El Programa s’inicia a l’atenció primària perquè és el servei de salut més proper a la població i des d’on ja es disposa de criteris específics que permeten un abordatge clau del benestar emocional. Aquest programa entra de ple en les accions de salut comunitària que ja es desenvolupava a l’atenció primària arreu del país.